dissabte, de març 19, 2005

San Julian, setmana III

Sembla mentida que ja faci més de tres setmanes que vàrem aterrar aquí. La darrera vegada parlàvem de l’aclimatació. Ara ja podem dir que som professors, que depèn de per a qui no estem casats i que oficialment som missioners.

Els dies de cada dia tenen una pauta semblant. El despertador sona a tres quarts de set, i del llit sortim a les set. Dutxa ràpida, agafar les bosses que ens van regalar el Navero i la Mariona amb la pandereta dins i agafar també el portafolis on estan els apunts de les activitats a fer a les classes del matí. I a córrer cap a l’esmorzar a casa de les germanes. Per arribar-hi hem de creuar el pati de gespa. De nit tornem pel cami de pedres, doncs mai se sap a on s’amaguen les taràntules i les vívores. Ahir hi havia un escorpí a la nostra habitació, però es va amagar prou ràpid per a matar-lo. Suposo que va fugir de veure’ns tant blancs encara.

Esmorzem, amb més pressa els que tenen classe pel matí i els altres freguen plats i tasses. I cap a les classes, que comencen a tres quarts de vuit. Son sis classes de 40 minuts amb un descans de 10 minuts cada dos classes. L’Eric fa les de Dramatització del matí i està a l’espera de que s’acabi de muntar l’aula d’ordinadors. La Marta es la “profe” de Lectura Eficaç del matí i de dramatització i Lectura Eficaç de la tarda. Ah, només fem de 1er a 6é de primària. Les classes son un xic fosques a dins, però l’escola es acollidora, organitzada al voltant de dos patis, un dur i l’altre de gespa. Hi ha dos torns d’alumnes, els del matí (1er a 8é en dos línies, A i B) i la tarda (1er a 8é C i 1er a 4rt de secundaria A i B).

Els mitjans son simples, llibres compartits per tots els alumnes (un de la classe els va a buscar al principi de cada assignatura), manca de material en alguns nens... No hi ha ventiladors. Els pupitres son de 2 en 2 i el profe te una taula petita. La tiça està guardada a direcció. Aquí es va fer una reforma educativa com la d’espanya, però si a espanya hi ha la queixa de que no hi ha recursos, imagineu aquí.

La nostra escola està en protestes i manifestacions, ja que el govern de Bolívia no ha acomplert amb el conveni. El conveni indica que l’Església construeix les escoles, els pares en paguen el manteniment i el govern paga els sous. Doncs fa dos anys que no dona nous sous, i a les escoles en zones de creixement, com San Julián, els nous professors necessaris els han de pagar els pares. Però aquí, quan s’ha de fer una manifestació, des de la direcció de l’escola es decideix que les classes continuen normalment i que són els pares els que han de demanar. I aleshores es munta una reunió de pares i ells decideixen que els pares que no es manifestin, paguen 50 Bolivianos a la comunitat educativa.

El cert es que en aquestes setmanes hem viscut la dimissió del president, que el parlament no ha acceptat. El president va presentar la dimissió perquè s’havien bloquejat totes les principals carreteres del país. I els bloqueigs son organitzats pel M.A.S., partit indigenista d’esquerra, que predomina a l’altiplano i que demana que es posin més impostos a les empreses que treuen petroli i gas de Bolívia. Es clar que el petroli i el gas no surt de l’altiplano, sinó de Santa Cruz, que demana autonomia. Es un xic complicat, però resulta que els del M.A.S. estan contra l’autonomia, els de l’Autonomia estan contra el M.A.S. i tots es van posicionar contra el govern central. I aleshores el president va dimitir per obtenir una posició de força... i va guanyar. Ara hi ha reunions per arreglar-ho tot, però el país està bloquejat encara. Avui fins i tot està bloquejat San Julian.

Tornant a l’escola, el nivell de lectura es baix. Hi ha diverses causes. Alguns nens han après a casa en quetxua (que no només es una marca del Decathlon, sinó que es una de els ètnies andina, la dels inques, i que Decathlon va fer-se seva suposo per la referència al fred i les muntanyes i l’aventura.). Molts treballen en el torn oposat al de les classes ajudant a les parades que les seves mares tenen, o ajudant a les feines de casa. I finalment, llegir quins llibres, son tant cars i tant difícils d’aconseguir... Alguns “profes” llegeixen encara movent els llavis... I si saben llegir, els hi manca comprensió lectora.

Dinem a les dotze. Si hi ha classe per la tarda, cap a classe. L’Eric munta ordinadors i prepara tot el material informàtic. Després es preparen les classes del dia seguent i es repassa el fet aquell dia. I després anem a fer un volt, quan el sol ja es baix allà a quarts de sis, per sortir de l’ambient. Però no es fàcil. Els nens ens veuen i s’acosten cridant: “profe”, “profe Marta” o “profe Eric”... I se’t tiren a sobre!!! Passem pel mercat, comprem alguna cosa per la casa o simplement fem un volt. S’ha de tornar abans de fer-se fosc (a les set ja es negre) perquè els mosquits no perdonen. El sopar es a quarts de vuit o les vuit. Sobretaula, noticies si les fan (hi ha només un canal a San Julian, i el controla un senyor que posa el que vol. Ell ho rep per una antena gran.) A les deu la habitació i aquí ja es privat.

Els caps de setmana son tranquils. Dissabtes de preparar les classes de la setmana següent i nit de pel·lícula, i diumenge de cuinar un xic i llegir i descansar. Algun cap de setmana baixem a Santa Cruz i fins i tot podem anar al cinema!!! Per setmana Santa anirem a San Ignacio de Velasco, a la Chiquitania.

A més, en aquests proxims dies tornem a fer mudanca... Ja tenim la nostra caseta de profes llesta per anar-hi a viure on estarem vivint al costat dels altres profes . Ens esperen amb entusiasme... el profe Roger (es pronuncia rojer) per veure el futbol, les dones per ensenyar-nos a cuinar boliviâ i els bebès dels mestres per practicar amb ells... Petita casa amb minimes comoditats però serà maco aprendre a viure humilment i a compartir amb els natius d`aquí. Perquè sinó era difícil que fessim amistats.

Ara ja pensem com podrem anar a comprar en el "gran mercat del poble"... carn penjada de sol a sol, amb calor al sostre de la botiga, comprar el pa, comprar la poca fruita que es ven (i cara quan hi ha bloqueijos), comprar estris de neteja i higiene.... i es que baixar a Santa Cruz a comprar és imposible pel pes i per les distancies. Aprofitant el bonic cap de setmana que anirem a veure " Constantine"...

Un petó a tots,

Marta i Eric

Fotografies de La Paz: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/a755

dimecres, de març 02, 2005

Deu dies al nou món

Ja fa deu dies que varem caure del bus a San Julian.

La pols s'aixecava amb el suau vent de primera hora de la tarda, i el termometre ja marcava els 35 graus que no ens havien de deixar mentre el sol está sobre els nostres caps. De debó, semblava una escena de "El bueno, el feo y el malo".
La primera sorpresa va ser la rebuda oficial per part de l'ajuntament (suposem que sorpresos per haver vist uns turistes moxileros i gringos baixar en aquell indret). Dos homes ens varen fer seure en una petita sala oberta al costat del mercat. Nosaltres pensaven que ens esperaven, donada la seva amabilitat i efusivitat, per acompanyar-nos a casa les germanes... peró despres d'una curta conversa on no ens enteniem, varem compendre que no. Que no sabien res de nosaltres i que haviem de tornar al camí. Ens varen indicar i sota el sol continuarem caminant fins a l'escola. Pel carrer ens miraven. A l'escola ens miravem. S'amagaven el somriure, pero suposo que estavem molt comics amb aquelles motxiles, les marfegues, les bosses de llibres,... la suor en general i la vermellor dels nostres rostres.

I varem arribar. La Bea ens va rebre i ens va instalar a la casa adjunta al Mossen, ja que estaven acabant de pintar i arreglar la nostra futura habitacio. Des d'aleshores es va iniciar la vida quotidiana. Convivim aquests dies amb la Belen, la Bea, la Marivi i la Chus, que son la comunitat de monges Teresianes que estan a l'escola "Enrique de Ossó". Amb nosaltres també estan les germanes Raquel i Socorro. Estan circumstancialment, ja que la seva comunitat, EL Plato, esta afectada per les inundacions provocades pels desbordaments del Rio Grande. Es a uns 50 kilometres d'on som nosaltres, pero es dins del terme municipal de San Julian.

Com els llibres de la biblioteca no han arribat, la nostra feina sera la de mestres. La Marta comenca amb Incentivació de la lectura de 1er a 6e de primaria, i junts farem Dramatitzacio tambe de 1er a 6e. L'Eric ha de muntar ordinadors, organitzar l'aula d'informatica i fer els cursos de 7e i 8e de primaria. Tambe hi haura cursos extraescolars d'informatica i teatre per secundaria, i informatica per mestres. Pensavem que no teniem molta feina i resulta que en tenim forca i amb responsabilitat, sobretot pensant que a cada curs hi ha tres linies de 40 nens cada una. Tenim 960 alumnes fixes mes els de extraescolars. A veure quin ens supera de vosaltres!!!
Aquesta setmana ha estat de preparació de clases, de nervis per part de la Marta, de valorar les opcions que te el poble per al oci (una geladeria amb 4 gustos de gelat i un tipus d'hamburguesa) i el contemplar com de ciutat som que ens diverteix veure els porquets i les gallines en els carrers de sorra i fang.
Estem aprenen el castella d'aqui, amb les seves peculiaritats Sobretot ahir comprant material escolar i l'uniforme de l'escola (es obligatori a totes les escoles de Bolivia, i ja us podeu imaginar a la Marta amb aquella faldilla tant curta de colegiala... ummmmmm). Be, en realitat anirem amb pantalons blau marí i samarretes blanques.

Estem molt ben acollits amb les germanes, tot i que entenem que elles son una comunitat i nosaltres els intrusos que interferim en la seva vida i temps. Pero no ens sentim extranys. Estem be, i els dies passen volant. El menjar es molt bo (gracies a la Raquel i altres colaboracions). Alguns dies hem vist pinicules i altres hem xerrat. Estem adquirin un gran coneixement de mitologia teresiana.
Animals hi ha molts, cuques de llum que salten a la nit, granotes i gripaus, grans escarbats, orenetes, mosquits que només piquen a la Marta i petits insectes que nomes salten al llit de l'Eric. Diuen que hi han vivores i tarantules, pero no n'hem vist. I va apareixer un escorpi a la dutxa de la germana chus. Pervertit que era!

Be, us anirem informant i quan ja no siguem tant desconeguts, farem alguna foto per mostrar-vos com es aixo. Avui som a Santa Cruz, la ciutat a 150 kilometres, per arreglar papers, ja que sino serem ilegals.

Una abracada a tots, disculpeu la manca de c trencada i accents oberts i gracies per les postals de nadal, CD's de nadales, cartes i mails... els anirem responent!!!
Marta i Eric