dissabte, de novembre 27, 2004

Estem al Paradis

Dissabte passat es disputava el Barça-Madrid i com no, vem arribar a la ciutat i trucarem al Casal Català per veure´l amb ells. Amb pa i tomaquet, fuet i pernil. I vem guanyar!!!! Ara em comença a agradar el futbol que em recorda a casa nostra. Vem conèixer en Marius Vendrell, president de l´entitat . Tot un senyor catalano-brasiler. I vem quedar amb ell pre fer-li una entrevista amb grabadora i tot. Va ser d´allò més interessant.

A Sao Paulo també ens retrobarem amb amigues brasileres com la Tatiana o la Rosa. La Rosa és amiga meva , coneguda a Portugal. Ella no és de Sao Paulo sinò del nord de Brasil, de Recife. Estava, allà , però visitant una amiga seva ja que tornava d´una estada de sis mesos a Bolivia. És tan acollidora aquesta noia! Ens espera a Recife per preparar el carnaval i potser torna cap a Bolivia i ens veiem allí. Un bon suco ens va acompanyar la vetllada.

El diumenge vem quedar amb Tatiana, amiga de l´Eric. Aquesta noia és un pou de coneixements. Gràcies a ella aprenguerem moltíssim de Brasil. Sobre història, sobre societat, sobre economia i sobretot sobre arquitectura. És clar, ella és arquitecte.

I com els brasilers són tan oberts varem ser convidats a la festa d´aniversari del cunyat de la Tatiana. Allà , a una casa brasilera ens vem sentir com a una casa catalana. Forem molt ben rebuts i vem xerrar mes de tres hores amb tota la familia. Al dia seguent , dilluns, la Tatiana ens convida a pujar al numero 27e del pis on treballa i ens convidà a passar la nit amb els seus pares i familiars. Sopar mexicà amb brasilers.

Realment vem marxar molt emocionats de la gran metropoli i ja sabem que tenim uns amics que sempre ens rebràn.

Des dimecres a la tarda que "moramos"en un camping a Paraty. Poble de costa turístic però d´allò més bonic. I és que realment necessitavem poder caminar per les rues sense haver de vigilar amb els cotxes, o haver de necessitar busos o metro o haver de vigilar
constantment la bossa! ( continuem vigilant, eh?).

Ahir per set euros varem fer una ruta per les illes de Paraty ( que en son mes de 65) amb vaixell. Erem tres persones i dos tripulants. Fantàstic ¡ Sis hores tocant-nos el sol ,l´aigua i menjant fruita. Les platges aquí si que son paradisiaques, amb palmeres i arbres selvatics enmitg de la platja. Cocooo geladooo, al rico coooco! A 25 de novembre banyant-nos en aigua calenta. Ja estem murenuus. Avui hem anat a cavall i ens hem banyat a la selva, a les cascades fredes de Pedra Branca.

Em fa mal el cul però el bany d´aigua ha valgut la pena i la passejada per la mata atlantica també. I demà, demà continuem a Paraty perque ens agrada molt. Anirem sozinhos(sols) cap a una reserva d´indis guaranis que hi ha aquí aprop. I diumenge decidirem cap a on anem. Els dies s´escurçen i tenim sols un mes per arribar al Matto grosso , a l´Araguaia on passarem el nadal amb el Pere Casaldáliga.

FOTOS:

De Sao Paulo: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c445

De Paratí: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c51d

Un petó

Marta
Per seguir el viatge: http://www2.blogger.com/www.bolivioncerrado.com i clicar a DIARI DE VIATGE

dimecres, de novembre 24, 2004

De dissabte passat

Demà deixem Rio amb la intenció de tornar-hi. Deixe'm Rio amb la sensació d'haver conegut una ciutat que potser reflecteix una imatge del mon en les aigues blaves que son envoltades de turons (morros en diuen aquí) i muntanyes denses d'un verd tropical i dens.
Deixem una ciutat on, quan acaba el carrer del ric comença una favela a la porta del costat. Així es Rio, la ciutat on Rics i pobres i fins i tot els miserables comparteixen barri. No hi ha doncs barris de rics. No hi ha doncs barris de pobres. Hi ha la barrera dels diners, però no la barrera de l'espai. I això crea un fet curiós... les millors vistes del mar la tenen els mes rics i els pobres. No els mes pobres, que aquests viuen al carrer. No se si a Bahia aquesta barreja de clases es produeix. Però no ho havia vist enlloc més.

El cert es que després de cinc dies de pluja, amb els museus públics en vaga, sense trobar més mercats que els supermercats, la nostra mes gran aventura era descobrir on ens deixaria l'autobus que haviem agafat, doncs no existeix cap planol que deixi clar on van.

Has de llegir els retols que tenen al devant i recordar el que has vist al planol que no treus per por que vegin que ets un turista... es clar que es veu una hora lluny que ets un turista... Be. I haviem pujat al Pao d'Açucar per veures pondres el sol i encendres les llums del pessebre que esdevenia la ciutat. Erem turistes.

Avui hem estat també turistes d'un altre mena. Hem visitat dues faveles amb un Tour organitzat per veure faveles.Ha estat molt interesant i alhora ens hem sentit culpables de participar en una mena de Zoo on anem a veure els pobres pobres. Ho hem parlat molt entre nosaltres i no ho tenim clar. Però ens han explicat coses interesants de les vides dins de les faveles i ara crec que hi podriem anar-hi sol. Potser era molt mes perillos creuar segons quin barri de Barcelona que no el que hem vist avui. I potser hi ha faveles molt pitxors... només dir que tenien una parada de quadres esperant-nos al bell mig de la favela. Turisme de "vea como viven los pobres y además les hace un bien, porque una parte del precio va para las escuelas y las guarderias...".

Dir que després hem anat a la millor cafeteria de Rio, d'art decó portugués, Segle XIX o principis del XX no ens fa un gran favor, peró la Pastisseria Colombo es un lloc que també s'ha de veure.

Demà anem a Sao Paulo, on ens esperen dues amigues (La Tati i la Rosaly) i després veurem cap a on tirem. Però tornarem a Rio... encara ens falta pujar al Crist, veure el jardi botanic i sobretot, banyarnos a Copacabana.

El menjar es molt bo, anem als llocs on fan menjar per treballadors als migdies, que fa que un dinar surti (Primer, segon i postre) a 3 Euros com a molt car. Sucs de mil fruites ens donen les forces per caminar.

FOTOS:
A podeu trobar 4 fotos... Una de la marta devant de l'avio que ens portà a Rio des de Paris, l'altre de la vista des de la habitació. Es veu el centre de Rio, però no el mar ni els Morros. La noia es la Cathy, productora de TV i realitzant un reportatge de TV de realització publica... finalment, el travia que pasa per sota de la habitació i que es un tresor, una aventura... Viviem al barri bohemi de santa Teresa, on les cases es cauen a trosos...

Anem rebent molt mails i comentaris al diari de viatge... un petó a tots i sobretot als que no podem contestar en persona...

dimecres, de novembre 17, 2004

Plou a rio i els mails tenen problemes

Sembla mentida com és de dificil de crear canals de comunicació. Aquests primers vespres estan servint per crear les llistes de correu que ens permetin comunicar facilment amb el mon que hem deixat enrera.

Plou i plou i plou avui a Rio, la cultura en ple esta en vaga i els museus i les biblioteques tenen piquets per impedir entrar-hi.

Un petó a tots i a veure si ara arriba...

Eric i Marta

dilluns, de novembre 15, 2004

Hola a tots i totes...

Es posible que aquest missatge, o molt semblant ja l'heu rebut de la marta, però es que els darrers moments son així.. tot de presa i corrent!

Tot i això, aquest missatge es per dir-vos que podeu mirar la nostre plana dedicada al viatge i per donar-vos també l'adressa del nostre diari de viatge on cada setmana o cada dues setmanes us anirem deixant un recull de les nostres experiencies...

web: www.bolivioncerrado.com

diari de viatge: http://bolivioncerrado.blogspot.com/

Demà, a les 20:30, comença, a la terminal A d'un aeroport, una aventura d'un any i mig, i volem que participeu amb nosaltres...

Un petó a tots,

Eric i marta.