Dissabte passat es disputava el Barça-Madrid i com no, vem arribar a la ciutat i trucarem al Casal Català per veure´l amb ells. Amb pa i tomaquet, fuet i pernil. I vem guanyar!!!! Ara em comença a agradar el futbol que em recorda a casa nostra. Vem conèixer en Marius Vendrell, president de l´entitat . Tot un senyor catalano-brasiler. I vem quedar amb ell pre fer-li una entrevista amb grabadora i tot. Va ser d´allò més interessant.
A Sao Paulo també ens retrobarem amb amigues brasileres com la Tatiana o la Rosa. La Rosa és amiga meva , coneguda a Portugal. Ella no és de Sao Paulo sinò del nord de Brasil, de Recife. Estava, allà , però visitant una amiga seva ja que tornava d´una estada de sis mesos a Bolivia. És tan acollidora aquesta noia! Ens espera a Recife per preparar el carnaval i potser torna cap a Bolivia i ens veiem allí. Un bon suco ens va acompanyar la vetllada.
El diumenge vem quedar amb Tatiana, amiga de l´Eric. Aquesta noia és un pou de coneixements. Gràcies a ella aprenguerem moltíssim de Brasil. Sobre història, sobre societat, sobre economia i sobretot sobre arquitectura. És clar, ella és arquitecte.
I com els brasilers són tan oberts varem ser convidats a la festa d´aniversari del cunyat de la Tatiana. Allà , a una casa brasilera ens vem sentir com a una casa catalana. Forem molt ben rebuts i vem xerrar mes de tres hores amb tota la familia. Al dia seguent , dilluns, la Tatiana ens convida a pujar al numero 27e del pis on treballa i ens convidà a passar la nit amb els seus pares i familiars. Sopar mexicà amb brasilers.
Realment vem marxar molt emocionats de la gran metropoli i ja sabem que tenim uns amics que sempre ens rebràn.
Des dimecres a la tarda que "moramos"en un camping a Paraty. Poble de costa turístic però d´allò més bonic. I és que realment necessitavem poder caminar per les rues sense haver de vigilar amb els cotxes, o haver de necessitar busos o metro o haver de vigilar
constantment la bossa! ( continuem vigilant, eh?).
Ahir per set euros varem fer una ruta per les illes de Paraty ( que en son mes de 65) amb vaixell. Erem tres persones i dos tripulants. Fantàstic ¡ Sis hores tocant-nos el sol ,l´aigua i menjant fruita. Les platges aquí si que son paradisiaques, amb palmeres i arbres selvatics enmitg de la platja. Cocooo geladooo, al rico coooco! A 25 de novembre banyant-nos en aigua calenta. Ja estem murenuus. Avui hem anat a cavall i ens hem banyat a la selva, a les cascades fredes de Pedra Branca.
Em fa mal el cul però el bany d´aigua ha valgut la pena i la passejada per la mata atlantica també. I demà, demà continuem a Paraty perque ens agrada molt. Anirem sozinhos(sols) cap a una reserva d´indis guaranis que hi ha aquí aprop. I diumenge decidirem cap a on anem. Els dies s´escurçen i tenim sols un mes per arribar al Matto grosso , a l´Araguaia on passarem el nadal amb el Pere Casaldáliga.
FOTOS:
De Sao Paulo: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c445
De Paratí: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c51d
Un petó
Marta
A Sao Paulo també ens retrobarem amb amigues brasileres com la Tatiana o la Rosa. La Rosa és amiga meva , coneguda a Portugal. Ella no és de Sao Paulo sinò del nord de Brasil, de Recife. Estava, allà , però visitant una amiga seva ja que tornava d´una estada de sis mesos a Bolivia. És tan acollidora aquesta noia! Ens espera a Recife per preparar el carnaval i potser torna cap a Bolivia i ens veiem allí. Un bon suco ens va acompanyar la vetllada.
El diumenge vem quedar amb Tatiana, amiga de l´Eric. Aquesta noia és un pou de coneixements. Gràcies a ella aprenguerem moltíssim de Brasil. Sobre història, sobre societat, sobre economia i sobretot sobre arquitectura. És clar, ella és arquitecte.
I com els brasilers són tan oberts varem ser convidats a la festa d´aniversari del cunyat de la Tatiana. Allà , a una casa brasilera ens vem sentir com a una casa catalana. Forem molt ben rebuts i vem xerrar mes de tres hores amb tota la familia. Al dia seguent , dilluns, la Tatiana ens convida a pujar al numero 27e del pis on treballa i ens convidà a passar la nit amb els seus pares i familiars. Sopar mexicà amb brasilers.
Realment vem marxar molt emocionats de la gran metropoli i ja sabem que tenim uns amics que sempre ens rebràn.
Des dimecres a la tarda que "moramos"en un camping a Paraty. Poble de costa turístic però d´allò més bonic. I és que realment necessitavem poder caminar per les rues sense haver de vigilar amb els cotxes, o haver de necessitar busos o metro o haver de vigilar
constantment la bossa! ( continuem vigilant, eh?).
Ahir per set euros varem fer una ruta per les illes de Paraty ( que en son mes de 65) amb vaixell. Erem tres persones i dos tripulants. Fantàstic ¡ Sis hores tocant-nos el sol ,l´aigua i menjant fruita. Les platges aquí si que son paradisiaques, amb palmeres i arbres selvatics enmitg de la platja. Cocooo geladooo, al rico coooco! A 25 de novembre banyant-nos en aigua calenta. Ja estem murenuus. Avui hem anat a cavall i ens hem banyat a la selva, a les cascades fredes de Pedra Branca.
Em fa mal el cul però el bany d´aigua ha valgut la pena i la passejada per la mata atlantica també. I demà, demà continuem a Paraty perque ens agrada molt. Anirem sozinhos(sols) cap a una reserva d´indis guaranis que hi ha aquí aprop. I diumenge decidirem cap a on anem. Els dies s´escurçen i tenim sols un mes per arribar al Matto grosso , a l´Araguaia on passarem el nadal amb el Pere Casaldáliga.
FOTOS:
De Sao Paulo: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c445
De Paratí: http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/c51d
Un petó
Marta
Per seguir el viatge: http://www2.blogger.com/www.bolivioncerrado.com i clicar a DIARI DE VIATGE
