Aqui estem, a on va comencar la historia de l'or que va permetre reconstruir Lisboa després del seu terretremol.
La darrera vegade que vam parlar, erem a Paratí, el primer port del camí de l'or. Avui som a un dels origens d'aquest camí ple de opressió, Ouro Preto. En el camí hem deixat un altre petit paradís de la natura, de nom Illa Grande. Abans però vam sobreviure a la inundació del camping. Vam salvar la nit amb la ajuda del Sebastiao, el vigilant nocturn, que a forca d'obrir camins en el terra, va allunyar l aigua d'on teniem el nostre llit plantat (i estava ben plantat!). Havia iniciat la pluja a les 8 del vespre i no va finalitzar fins a les 9 del matí...
Vam visitar la tribu indigena de Parati Mirim... però ens vam sentir molt turistes, tot i anar hi sols.
Illa grande respira del mateix paissatge que Paratí. Son mates frondoses d'un verd intens, d aquell que necessita d'una pluja diaria. Vam tenir sol un dia, i pluja tranquila un altre. El mar, tranquil dins la badia, ens va permetre navegar de nou i continuar observant peixos centurió, estrelles de mar i altres que la Marta, properament comentará... Era curios que en aquell ambient idilic, la gent fos més deixada amb les basures. A Paratí no ho varem notar, però comparat amb illa Grande podem dir ara que el net només es veu quan la bruticia i el plastic ocupa rierols i camins de sorra. La illa només te camins en el perimetre, deixant tot l interior verge i ferestec.
L'alberg era ja a la entrada d aquesta vegetació, pero com el portava un conjunt d homes, sense cap dona, tenia una deixadesa considerable. La vida aquí ens ha permes compendre per fi tot el Principi d Arquimedes, tan sols observant hores i hores els vaixells. També hem viatjat amb el nostre primer LEITO, autobusos amb llits a dintre ( d'unes 20 places on hi ha normalment 55). Va ser de Rio fins a Belo Horizonte, que es una de les capitals d estat construides de vell nou a finals de segle XIX. La ciutat, tant nova, no te res d'interesant... però arribar-hi a les 06:00 ens va permetre veure com obrien el mercat. Aixo i una llibreria de vell on vaig trobar un llibre de C.W. Bowra amb una molt bona introducció a la literatura grega va fer bona la passejada matinal. I d allà a Ouro Preto... la ciutat de les mines d'or, la ciutat de carrers empedrats, la ciutat on els estudiants de la universitat viuen en 450 Republiques independents... on hi ha 27 esglesies del millor barroc. La boira ens ha acompanyat els primers dos dies, pero avui el sol em fa veure que no ser si era mes misteriosa i bonica dins la boira o destapada al sol. Aqui hi ha histories d'esclaus, apallicaments, art, mines, avaricia, revolucions, guerres,... a mig de valls verdes, però de mata baixa.
Continuem coneixent gent molt interesant. Aquí hem compartit nits i passejades amb estudiants (Flavio i Camila) que estant avui, ara mateix, fent els examens d'ingrés a la Universitat de Federal de Minas Gerais per cursar historia i restauracio. I també amb la Geraldine, de Puebla, Mèxic, que porta sis mesos per aquí.
Veiem, perquè el comentari es repeteix, que el Brasil te un problema molt fort amb la educació. En resum rápid, l'estat no financia la educació publica primeria, però si la universitat publica. Que succeeix: els que fan la educació primaria privada son els preparats i que poden accedir a la educació universitaria publica (gratuita). Els que han anat a escola publica no poden entrar a la universitat publica. Es un sistema diabolic, no us sembla...
Be, sempre sembla que em deixo quelcom, pero suposo que amb unes referencies grafiques ja hi haura prou...
Web d'Ouro Preto: http://www.ouropreto.com.br/cartoes.asp
Illa Grande: www.ilhagrande.com
Web d'Ouro Preto: http://www.ouropreto.com.br/cartoes.asp
Illa Grande: www.ilhagrande.com
Petons a tots,
Eric
IDEA: Aqui venen gelat a quilo... es una idea exportable a Barcelona?
