Hem deixat la costa... el mar ha canviat pels rius i el camí ple de camps, vaques i ramats... planes tant grans commai haviem vist i ciutats que creixen en mig del verd. En haviem quedat a Salvador de Bahia...
La nostra Salvador ve definida per la casa de Jorge Amado al la part mes alta de lapujada del Pelourinho, lloc de venta dels esclaus que vingueren del Golf de Ginea. Ara no hi ha esclaus a Bahia,només turisme sexual, turisme de platja i turisme de ball i cervesa amb caipirinha. Salvador de Bahia,que cau a trossos i viu del passat orgullosa i feliç. Salvador de venta ambulant i nens amb gana per les nits de festa.
La nostra Salvador ve definida per la casa de Jorge Amado al la part mes alta de lapujada del Pelourinho, lloc de venta dels esclaus que vingueren del Golf de Ginea. Ara no hi ha esclaus a Bahia,només turisme sexual, turisme de platja i turisme de ball i cervesa amb caipirinha. Salvador de Bahia,que cau a trossos i viu del passat orgullosa i feliç. Salvador de venta ambulant i nens amb gana per les nits de festa.
Salvador de calor i olors fortes. Salvador de Facundo, l Argenti que distribuia un llibre censurat a Argentina que desvetllava tots els secrets de la Bonaerense (Policia corrupte de Buenos Aires), Salvador de Sergio,venedor ambulant que cadadia coincidia amb nosaltres i ens volia vendre els nans de goma que feia o en elseu defecte Marihuana o Cocaina.
Ahhhhh.... Salvador de Bahia. El nostre Salvador turistic acaba al Fort de San Marcello, davant la ciutat.
às vezes eu saio às ruas e penso en você.
entro nosgrandes magazines da cidade ecompro você.
sento nos botequins mais esbodegados e bebo você.
discuto os assuntos mais anarquicos defendendo você.
faço as locuras mais impossives por amor a você.
doi nos encontramos e eu començo a pensar en mim.
entro nosgrandes magazines da cidade ecompro você.
sento nos botequins mais esbodegados e bebo você.
discuto os assuntos mais anarquicos defendendo você.
faço as locuras mais impossives por amor a você.
doi nos encontramos e eu començo a pensar en mim.
I de Salvador cap a Recife. Vam anar a Recife a retrobar a la Rosaly, amiga de la Marta a Porto... i encara que per veure'ns be vamtrigar tres dies,va aconseguir que participessim en una preparació del carnaval de recife, ens va portar a una Sambada nocturna on no la varemtrobar i ens va permetre coneixer Olinda, la ciutat antiga de Pernambuco que els anyorats Holandesos (Pensen que si ara fossin hereus d holandesos serien rics), Olinda antiga on els nens fan de guies sense coneixer historia. Comes que els nens de 11 anys fan de guia des dels 8 es una informació que no varem aconseguir treure del tot clara. Olinda... Al tercer dia varem caminar la ciutat de Recifei varem descobrir la força interior de la Rosaly. Va ser una passejada dedescobriment. No recordo gaire de la ciutat, però la recordo a ella.
I varem començar a fugir cap al sud. Nadal s'acosta.
Hem de creuar mig pais per arribar al nord del Matto Grosso abans del 22. Tornem a Salvadorper estarun dia a la reserva de Tortugues de Praia do Forte. Turistic fins a la medula, ens va costar una tarda i una nit trobar el perquè valia la pena venir. Al baixar la marea del matí,decenes de petits acuaris naturals entre el coral ens permeteren descobrir peixos abella, peixos blaus, peixos grocsque ballaven amb els crancs i les baboses marines. Era com l'acuari de casa els pares... però multiplicat a l infinit.
I Salvador. La pausa entre bussos va servir per afeitar-nos i tallar-nos els cabells. I ja les 24 hores cap a Brasilia, la ciutat que, com diu l'Alberto de Goiania, es una plaça gegant amb alguns edificis dins. La varem caminar una hora,pero amb el resultat de haver vist una escola i un edifici d oficines i un shopping, varem decidir fer un tour ràpid amb taxi. I Brasilia no ensva mostrar mes que edificis envoltats de verd. No ens agrada la seva arquitectura pero no ens desagrada la ciutat. I varem acabar a la catedral, on a la porta tenen els quatre evangelistes, Mateu Marc i Lluc per un cantó i Joan devant d'ells mirant-los. Es una imatge bonica que explica la diferencia dels seus evangelis.
I avans d'ahir arrivarem a Goiania, ciutat del Alberto i la Talita, que varem coneixer a Paratí i que ens han adoptat com a nous amics. Ens han buscat allotjament,ens han donat demenjar... ens ho han donat toti sobretot una nova amistat. D'on no ho esperes et vindrà el futur. La ciutat es nova,fundada el 1933, i es la primera que veiem que cuida els seus jardins.
Vam passejar per un anticparcd atraccions querecordava l'antic montjuich. I vam caure, per consell de la nostra guia de viatge, al Museu Ornitologic. Estava tancat,però després de trucar moltes vegades,un home adormit ens va obrir la porta i ens va deixar entrar.
Dins hi havia el tresor de 8000 animals, la majoria ocells, perfectament dissecats. Sales i sales, com d'escola vella, ens mostraven aquests essers en perfecta disposició... i després les golfes. Allò ja era un altre cosa.Pots de formol plens de serps, granotes i insectes envoltats dels ocells i mamifers que no cabien a les sales inferiors. Al fons del caos, fosc i caluros, la sala de les deformitats animals,de parets empapelades per retalls de diaris antics que mostraven amb fotografies explicites accidents,desastres, assessinats, mort i ferides i sang. I allà al mig,enformolitzat, el fetus d'un cap amb dos cossos.
Ara sortim ja cap a Goias. Alla dormirem avui.
Després, ja només nord, cap a Barra de Graças i finalment dimecres arribarem, si Deu vol, a Sao Felix do Araguaia, on es bisbe en Pere Casaldaliga, que ens ha confirmat que podem compartir el Nadal amb ells allà al Matto Grosso.
Per si no podem dessitjar-ho fins després... BON NADAL.
Eric
http://www2.blogger.com/www.bolivioncerrado.com- diari de viatge
