Demà deixem Rio amb la intenció de tornar-hi. Deixe'm Rio amb la sensació d'haver conegut una ciutat que potser reflecteix una imatge del mon en les aigues blaves que son envoltades de turons (morros en diuen aquí) i muntanyes denses d'un verd tropical i d
ens.
Demà anem a Sao Paulo, on ens esperen dues amigues (La Tati i la Rosaly) i després veurem cap a on tirem. Però tornarem a Rio... encara ens falta pujar al Crist, veure el jardi botanic i sobretot, banyarnos a Copacabana.
El menjar es molt bo, anem als llocs on fan menjar per treballadors als migdies, que fa que un dinar surti (Primer, segon i postre) a 3 Euros com a molt car. Sucs de mil fruites ens donen les forces per caminar.
ens. Deixem una ciutat on, quan acaba el carrer del ric comença una favela a la porta del costat. Així es Rio, la ciutat on Rics i pobres i fins i tot els miserables comparteixen barri. No hi ha doncs barris de rics. No hi ha doncs barris de pobres. Hi ha la barrera dels diners, però no la barrera de l'espai. I això crea un fet curiós... les millors vistes del mar la tenen els mes rics i els pobres. No els mes pobres, que aquests viuen al carrer. No se si a Bahia aquesta barreja de clases es produeix. Però no ho havia vist enlloc més.
El cert es que després de cinc dies de pluja, amb els museus públics en vaga, sense trobar més mercats que els supermercats, la nostra mes gran aventura era descobrir on ens deixaria l'autobus que haviem agafat, doncs no existeix cap planol que deixi clar on van.
Has de llegir els retols que tenen al devant i recordar el que has vist al planol que no treus per por que vegin que ets un turista... es clar que es veu una hora lluny que ets un turista... Be. I haviem pujat al Pao d'Açucar per veures pondres el sol i encendres les llums del pessebre que esdevenia la ciutat. Erem turistes.
Avui hem estat també turistes d'un altre mena. Hem visitat dues faveles amb un Tour
organitzat per veure faveles.Ha estat molt interesant i alhora ens hem sentit culpables de participar en una mena de Zoo on anem a veure els pobres pobres. Ho hem parlat molt entre nosaltres i no ho tenim clar. Però ens han explicat coses interesants de les vides dins de les faveles i ara crec que hi podriem anar-hi sol. Potser era molt mes perillos creuar segons quin barri de Barcelona que no el que hem vist avui. I potser hi ha faveles molt pitxors... només dir que tenien una parada de quadres esperant-nos al bell mig de la favela. Turisme de "vea como viven los pobres y además les hace un bien, porque una parte del precio va para las escuelas y las guarderias...".
organitzat per veure faveles.Ha estat molt interesant i alhora ens hem sentit culpables de participar en una mena de Zoo on anem a veure els pobres pobres. Ho hem parlat molt entre nosaltres i no ho tenim clar. Però ens han explicat coses interesants de les vides dins de les faveles i ara crec que hi podriem anar-hi sol. Potser era molt mes perillos creuar segons quin barri de Barcelona que no el que hem vist avui. I potser hi ha faveles molt pitxors... només dir que tenien una parada de quadres esperant-nos al bell mig de la favela. Turisme de "vea como viven los pobres y además les hace un bien, porque una parte del precio va para las escuelas y las guarderias...". Dir que després hem anat a la millor cafeteria de Rio, d'art decó portugués, Segle XIX o principis del XX no ens fa un gran favor, peró la Pastisseria Colombo es un lloc que també s'ha de veure.
Demà anem a Sao Paulo, on ens esperen dues amigues (La Tati i la Rosaly) i després veurem cap a on tirem. Però tornarem a Rio... encara ens falta pujar al Crist, veure el jardi botanic i sobretot, banyarnos a Copacabana.
El menjar es molt bo, anem als llocs on fan menjar per treballadors als migdies, que fa que un dinar surti (Primer, segon i postre) a 3 Euros com a molt car. Sucs de mil fruites ens donen les forces per caminar. FOTOS:
A podeu trobar 4 fotos... Una de la marta devant de l'avio que ens portà a Rio des de Paris, l'altre de la vista des de la habitació. Es veu el centre de Rio, però no el mar ni els Morros. La noia es la Cathy, productora de TV i realitzant un reportatge de TV de realització publica... finalment, el travia que pasa per sota de la habitació i que es un tresor, una aventura... Viviem al barri bohemi de santa Teresa, on les cases es cauen a trosos...
A podeu trobar 4 fotos... Una de la marta devant de l'avio que ens portà a Rio des de Paris, l'altre de la vista des de la habitació. Es veu el centre de Rio, però no el mar ni els Morros. La noia es la Cathy, productora de TV i realitzant un reportatge de TV de realització publica... finalment, el travia que pasa per sota de la habitació i que es un tresor, una aventura... Viviem al barri bohemi de santa Teresa, on les cases es cauen a trosos...
Anem rebent molt mails i comentaris al diari de viatge... un petó a tots i sobretot als que no podem contestar en persona...
