Ara que fa dies que no escrivim, ara sembla que ja no tinguem res a dir. I potser es perquè ja tenim un dia a dia que ens marca tot el que fem. Ja fa dos mesos que treballem i moltes de les coses que son el nostre dia a dia ja no son novetat per a vosaltres, perquè ja ho varem explicar al mail anterior... Intentarem ser originals i explicar tot allò que encara es secret.
I LA CASA.
La nostra caseta ja es una llar: pintada d’ocre i amb cortines grogues. La nostre casa forma part de cinc vivendes de profes, de dues habitacions cada una. Cada profe te dret a una habitació. Això vol dir que hi ha profes que viuen compartint casa amb altres profes. Dona igual si tens parella o si tens molts fills... una habitació per mestre. Nosaltres som dos, així que tenim una casa “sencera”. La veritat es que tenim quasi més espai que a Barcelona: dues habitacions, jardí, animals domèstics... Tot un pas endavant. Per cert, Pere, si llegeixes això, ja ens diràs com va la vida a Carme 66!!! Tornant a la nostra casa, dormim en lliteres, doncs a la habitació petita no hi cabien els dos llits de costat. Tenim un armari de roba (fet de roba i metall volem dir). A la sala-menjador hi ha una cuina de dos fogons a gas, una taula gran (250 cm per 80 cm) de pura fusta (a Barcelona valdria un ronyó) que ens serveix per treballar i de biblioteca, dues taules metàl•liques per dinar, dues cadires de metall i la nevera petita. Ho complementen dos estants petits de ferro fi (quasi filferro) per conserves i estris de cuina.
Fora, una hamaca de poc us (a la tarda hi toca el sol de ple!) i dues cadires còmodes per seure fora. El banys i l’aixeta d’aigua son també a fora, al pati, i compartit i netejat per tots, organitzats per torns. La llum la prenem d’un profe que ens deixa fer-ho a canvi de que li paguem una part “proporcional” que sembla que es tota la seva factura. Les escombraries es cremen i nosaltres ens encarreguem de treure totes les males herbes de la nostra part de pati.
De moment ens han visitat (a dins) tres aranyes de mida mitjà i un escorpí. Per fora han circulat un gripau enorme (imagina el més gran que mai has vist i serà fill del nostre) i una taràntula com el teu puny. A més, es passegen les vaques (veure foto), els gansos, les ovelles i els chanchos (porcs). La Princesa es la gossa que ens vigila la casa a la nit.
Tenim 4 nens de 1 any com a veïns (fills de les profes) i un de 4 (El nostre ja íntim amic Lalo), 6 professores i dos professors. Darrera tenim uns nens que viuen tota la setmana a càrrec del seu germà gran, el de 15 anys. A les tardes i nits, ens trobem al porxo que compartim per xerrar o per fer reunió de llum o aigua. La llum ens la enganxem d’un profe que te contracte. Ell porta la factura i fem parts proporcionals. Però aquest mes hem descobert que el profe passa la llum a altres cases i que a totes fa probablement el mateix, així que ell te la llum gratis i encara deu guanyar diners.
II L’ESCOLA
La vida a l’escola continua el seu ritme. De tant en tant hi ha un dia de festa sorpresa (dia de cobro del mestre, dia del nen bolivià), que fa que el ritme es relaxi. Però no penseu que estem ja cansats de la feina. Nooooooooooooooooooooooooooooooo... es que la rutina la teníem perduda, i al recuperar-la, hem recuperat les coses que te la rutina... el fet de que ja no saps que explicar perquè la vida es construeix a base de petites anècdotes que es van sobreposant i aleshores ja no saps si explicar-ho o no. Explicar que una de les feines que ens proposem es que els nens sàpiguen fer una fila per anar d’un lloc a un altre per després deixar de fer files i anar tranquil•lament al curs, i no com ara, que van corrent i empenyent-se uns als altres. Històries... Com la del professor de segon de primària que aplica el següent sil•logisme: els nens han d’aprendre a llegir llibres; els llibres estan escrits en lletra d’impremta; per tant els nens han d’aprendre a llegir i escriure primer de tot en lletra d’impremta. Realitat: els nens no saben llegir ni escriure. No saben ni escriure el seu nom. Però el mestre continua en la seva. O el merder de fer fotocòpies dels llibres de lectura, que en reunió es queda que tots els cursos ho fan en grup les fotocopies (tots els cursos al mateix moment... ) i després et trobes de que cada profe fa el que vol... Però el que es cert es que els nens més problemàtics ho son perquè les històries de casa seva ho han provocat. Pares que no estan perquè treballen tot el dia a la botigueta (traducció de ventita i que es un conjunt de quatre fustes on venen el que sigui, des de estris de casa a menjar) i germans de 15 i 11 anys que porten la casa endavant. O pares que veuen molt i després abusen de les filles, o... les històries son moltes i no val la pena allargar el mail.
Continuem flipant amb els noms dels nens, i de com ajuden a les feines familiars.
Ja han arribat els llibres i el proper cap de setmana, en que es trasllada l’u de maig a dilluns, tindrem tres dies per començar a endreçar. De moment els hem començat a mirar i dona unes ganes de llegir, llegir i llegir!!!!
Dijous venent hi ha una manifestació de pares per demanar que le govern doni més sous.. Els pares que no hi vagin, tenen multa. Ho han decidit els propis pares.
III EL POBLE
El poble s’ha omplert de pols, ja que fa setmanes que no plou (2 i mitja). A l’escola anem caminant o amb una bici de segona (o tercera o vuitena mà, ja que no canvia de marxes i les rodes es desinflen si o si cada dos dies) o caminant. Al mercat hi anem caminant i tornem a casa en mototaxi.
A la Marta, no sabem com s’ho fa, sempre li toca el motorista boig, que suposa sempre que tothom s’apartarà de la seva ruta. Si dibuixéssim els nostres recorreguts, farien un triangle on de la casa a l’escola seria un catet, de l’escola al mercat l’altre i del mercat a casa seria l’hipotenusa. I acompleix el teorema de manera curiosa: de casa a l’escola, 10 minuts, de l’escola al mercat 10 més i del mercat a casa 15 minuts a bon pas.
Comprem la carn els dimecres o els diumenges, ja que arriba fresca al mercat. Es molt impresionant veure totes les parts d’una vaca senceres, un cap amb els ulls oberts, mirant la darrera llum de la vida, tirat a terra, el fetge gegant,... La verdura arriba els dimarts i els divendres. Pollastres i formatge quasi cada dia. La llet, en bosses metàliques... Les conserves i la neteja cada tres setmanes a Santa Cruz.
IV DIVERSIONS
La diversió aquí es xerrar amb els veins, i anar a veure una pinicula a l’esglesia. L’altre dia varen passar Alexander. Va ser curiòs veure les escenes de llit al lloc on hauria d’haver-hi el Crist darrera l’altar.
Més privadament, podem veure pelicules a l’ordinador. Els DVD i els VCD son baratos de llogar (0.50 Euros) i això ens ha permés veure Lost in Translation, Kill Bill, Los piratas del Caribe i tot Star Wars. Els nens de darrera venen i es col•loquen a la finestra per mirar la tele. Els hi va agradar molt La amenaza fantasma, avui els hem comprat Shreck i Nemo... Jo, es que es una mica trist veure com miren per la teva finestra i et demanen veure una peli. Hem comprat cortines per quan volem més intimitat per sopar de vegades.
Però ja no hi ha res més que això i la radio. Curiositats musicals: canço molt de moda: “La fuerza del destino” (Mecano però no se si cantat per Mecano), rancheras mexicanes, música àrab i evidentment la cumbia i el bolero. De música autoctona aquí Santa Cruz poca.
Llegim molt i més que llegirem amb el munt de llibres que han arribat. Ara estem kafkians, amb “La metamorfosi” i “El procès”, a part de rellegir “Les venes obertes d’America Llatina”
V NOTICIES
Ens arriben poques noticies d’Espanya ara que no estem vivint amb le sgermanes, doncs el diari el venen al costat del mercat i no hi anem cada día. Hem sabut de les eleccions basques (que es feien) però fins avui no n’hem sabut el resultat. De la elecció del Papa si que n’hem sabut i molt.
Suposo que per espanya també han parlat molt. Aquí la reacció final ha estat: que be, ja hi ha nou Papa, però no s’ha comentat gaire el seu tarannà. Del futbol, aquí son tots mes madridistes que a la Castellana, així que si al final tenim la sort de guanyar la lliga, l’Eric es capaça de posar-se una samarreta del barça a l’arribar a l’escola.
Ens arriba correu, encara que depèn de quines cartes fan un camí llarg. Ens ha arribat una via Guatemala! Triga entre dues setmanes i un mes. Nosaltres responem tot per correu ordinari, ja que l’accés al mail està força restringit!
VI FINAL
Nois, noies, familia, amics... us deixem fins a la propera. Potser es que la rutina ens envaeix, però estem molt be i contents... I si voleu col•laborar amb la tasca, el dia 7 de maig, a Les Corts, es fa la mostra d’entitats del barri. Allà estarà l’entitat que ens ha enviat, EDUCO... paseu i saludeu-los i ells us diràn si cal quelcom!
Un petó i disculpeu la ortografia!
Marta i Eric
ANNEX FOTOGRAFIES
Hem penjat les darreres fotografies a
http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=8e2b&
