Quan arriba el fred aquí ho fa de cop, sense avís ni miraments. Pot fer la calor més asfixiant, el sol més enlluernador, el dia més tranquil. De cop, el vent comença a bufar, s’aixeca la pols dels carrers, els arbres intenten que les seves branques les gronxin el menys possible, tasca del tot impossible, i el cel es tapa. El vent, acabat d’arribar, prova d’arribar a tots els racons.
Va ser bastant impressionant el dia que tot això va succeir en el moment de la consagració dins de l’església gran de San Julián, i els papers volaven i ,fins i tot, les Formes Sagrades saltaven amb el vent, mentre el cel s’enfosquia .De cop semblava que tot venia amb força divina. I va ser molest quan va venir de nit el fred, i va començar a ploure i ploure i a baixar la temperatura. La casa va començar a inundar-se, car les finestres tenen esquerdes i alguns vidres son trencats. Aigua i aigua, i la única solució va ser retirar les caixes del terra i deixar entrar l’aigua per a treure-la tota quan tot passés. No volem dir que el fred sigui molt baix, però es forta la diferència tèrmica, que fa passar de 29 ó 33 graus xafogosos de calor a 15 o 18 de fred humit. El fred vol dir dies de petita pluja amb el cel encapotat. Si el fred es curt, dura aquesta pluja un dia.
Si no, dos o tres, cada cop més fluixa, passant cap a xirimiri.
I és clar tot això dificulta el bany i la higiene de la roba. L’aigua surt aparentment gelada de la dutxa i hem d’escalfar-ne per poder netejar-nos.
La roba no hi ha més remei que fer-ho amb aigua freda. Total, ens netegem amb pots com es feia antigament a les nostres famílies. Això sí, a la nit és un luxe dormir abrigats i amb dues mantes sense passar calor.
Segueixen un parell de dies encapotats, en que el dia es suau en temperatura i la nit fresca. Això que la nit es fresca es nota en les sortides als banys, que estan fora. Finalment, surt el sol i dia a dia tot es va escalfant i es quan apareixen dos jornades primaverals tal com nosaltres les entenem, i són els millors dies en aquesta terra d’extrems.
CURIOSITATS BIBLIOTECÀRIES
Hem començat ja a introduir els llibres rebuts d’Espanya a la biblioteca. Això d’introduir llibres usats té la seva gràcia, doncs un sempre troba coses curioses en aquests llibres. Signatures de l’autor, donant un agraïment al que ha comprat el llibre o bé al seu destinatari pseudofinal, doncs el destinatari realment final no se sap mai. Papers i cartes deixades com a punts, records de gent que ara ha esdevingut anònima per nosaltres... Aquí volem fer un homenatge a les paraules i papers que hem trobat: Dins “El contracte social”, de J.J. Rousseau, a la primera plana hi havia escrit: “De si, la voluntad general puede errar. Quim 8-XII-83.” O en un llibre de filosofia trobàvem la programació de la primera desconnexió en català del centre de RTVE de Sant Cugat. Sembla un retall del “Diari de Barcelona”, però no un podem assegurar. Al darrera hi ha un tros d’article d’en Pernau parlant de que en un moment donat de la història tots varem estar a favor de la creació de l’estat d’Israel, després de conèixer el que va ser l’holocaust. Ara tots hi estem en contra, ve a dir, i és que la nostra opinió varia no considerant el fons de les coses sinó la superfície momentània. Acompanyava a la informació de la programació i a la porció d’article una llista de telèfons d’utilitat pública, però en castellà. Devia ser d’un altre diari. Hi ha, en d’altres llibres, retalls del Periodico que parlen dels canvis en l’Església de 1985, que, curiosament apunten que el cor dogmàtic de l’església s’allunya de la Teologia de la alliberament per acostar-se a la doctrina dura de la Europa central... curiós que això esdevingui ara totalment realitzat amb la pujada al poder (perquè vulgui o no admetre en veu alta, el Papa encara es cap d’estat i la seva entronització es de rei o de president vitalici de república), i un altre article parlant de la relació de l’església amb el regim franquista. Continuant amb l’església, s’ens parla de la renaixença de l’església progre de Barcelona sota la direcció d’en Narcis Jubany, una sèrie d’articles sobre l’escàndol de la banca Ambrosiana i el cardenal Marcinkus i una entrevista amb José Maria de Llanos, sacerdot i comunista que treballava al Pozo del Tio Raimundo quan allà hi havia xavoles i no atemptats . Hi ha també una tira publicitària que en diu que s’han esgotat les set primeres edicions del primer llibre publicat en castellà del primer llibre del papa, que suposem ha de ser Joan Pau II i la tira publicitària del 1978.
Hi ha també recuperats apunts culturals. Tenim el catàleg d’una exposició de M. Barceló del 1977 a l’Ateneu Barcelonès; tenim la programació d’una filmoteca que el 1992 no tancava a l’agost (almenys la primera setmana); tenim una entrevista a Jose Maria Valverde en que explica perquè va decidir tronar a Barcelona i quedar-s’hi, i ho explica el 1 d’octubre de
1985 a La Vanguardia.
En els diversos, trobem les coses més curioses... Les receptes de Servei Català de Salut (1 Aldsotone, 1 Maygaté de 160 mg i 1 Segnil); un full amb versos de “La vida es Sueño” escrits amb lletra tremolosa, una felicitació que desitja un bon 1974 als tiets, una postal de perruqueries Torrent escrita en alemany, plena de missatges amorosos, una carta de P.G.H. de Murcia a M.L.R de Barcelona, del 12 de juliol de 1979, de escriptura senzilla i amb un missatge de bona voluntat entre cosins.
Hi ha altres dedicatòries d’amor i apunts presos dels llibres, i finalment hi ha els llibres curiosos: la biografia popular de Lluis Companys en català o la teoria per estudiar per a l’ascens a Oficial d’oficina de la RENFE de 1970 (encara que el text es de 1956).
Finalment la joia: El llibre “El planetilla furioso” de la colecció “LA SAGA DE LOS AZNAR”, de 1976. Es una novela de ciencia ficció on els herois son la familia Aznar. Se qui hi ha molta gent amb el cognom Aznar, però quan un troba un llibre de ciencia ficció amb el titol de “La saga de los Aznar” i ho barreja amb la estrena del nou episodi de la Guerra de les Galàxies, el resultat mental es sorprenent i un s’imagina a Darth Vader amb un bigotet i arrogessat als peus de l’emperador mentre Zapatero Skywalker li pren el poder.
EL DINAR DE VEINS
L’altre dia es va organitzar el primer dinar de les cases de profes del barri 25 de maig, que són les nostres cinc vivendes (les cases de profes, que el barri es més extens). Cada un va prepara un plat típic de la seva regió, i es que tots som inmigrans, alguns potosins, altres cochabambins, altres crucenys però cap es nascut a San Julian. Va ser divertit seure tots junts a fora i compartint els nostres coneixements culinaris. Les aportacions nostres: gaspatxo, truita de patates, espinacs a la catalana i alberginia i tomaquets rellenus. Alguns plats els podeu veure a les fotos.
CASTIGS CORPORALS.
En un petita conversa entre alumnes de primer de primària, la Marta va descobrir com els “guasqueaban” (els pegaven) a casa.... I es que aquí l’educació encara es a base de maltractaments fisics com un pal de fusta ample que li diuen chicote, amb el cinturó, amb un instrument que sembla de sadomasoquisme amb tres tires de cuiro, amb ferro bullent ... Però els nens ho explicaven com una cosa normal i lògica que els facin a casa. Si es porten malament els han de pegar no? La profe Marta no sabia que fer en aquell moment, si posar-se a riure o plorar. I hi ha gent a Catalunya que ja reprén als pares que donen una petita patacada al cul, els diuen mals pares...
L’ESCOLA I NOSALTRES.
La setmana vinent es una setmana de canvis. De primer, estarem tota la setmana tancats entre llibres a la biblioteca, que romandrà tancada. Allà, amb la Florinda, la bibliotecaria, hem de deixar-ho tot endreçat, classificat i preparat per imprimir el catàleg de totes les existències, tant les noves com les que ja hi eren. Això te una certa pressa perquè ara els llibre estan en la sala on serà, a partir de dilluns 23, al nova aula d’informàtica. I es que a partir del 23, les nostres tasquen canvien un xic. L’Eric passarà a profe d’informatica, i la Marta farà reforç de lectura en els mes petits del mati i tarda i continuarà amb dramatització dels grans del matí i tots els de la tarda. Be, tots no, deixa un curs a l’Eric per a que no deixi de banda els nens, ja que les lliçons d’informatica van destinades als grans.
Sabeu quin es el problema mes gran per a la informàtica? Que aquí pocs han vist un teclat, be d’ordinador, be de màquina d’escriure. Ja us informarem de com avança.
FOTOS:
Algunes fotos dels nostres veïns, del paquet que ens varen enviar els pares de la Marta, i dels plats del menjar internacional. http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=/e574
