Cami cap a l'interior des de l'exterior...

Hem deixat la costa... el mar ha canviat pels rius i el camí ple de camps, vaques i ramats... planes tant grans commai haviem vist i ciutats que creixen en mig del verd. En haviem quedat a Salvador de Bahia...

La nostra Salvador ve definida per la casa de Jorge Amado al la part mes alta de lapujada del Pelourinho, lloc de venta dels esclaus que vingueren del Golf de Ginea. Ara no hi ha esclaus a Bahia,només turisme sexual, turisme de platja i turisme de ball i cervesa amb caipirinha. Salvador de Bahia,que cau a trossos i viu del passat orgullosa i feliç. Salvador de venta ambulant i nens amb gana per les nits de festa.

Salvador de calor i olors fortes. Salvador de Facundo, l Argenti que distribuia un llibre censurat a Argentina que desvetllava tots els secrets de la Bonaerense (Policia corrupte de Buenos Aires), Salvador de Sergio,venedor ambulant que cadadia coincidia amb nosaltres i ens volia vendre els nans de goma que feia o en elseu defecte Marihuana o Cocaina.

Ahhhhh.... Salvador de Bahia. El nostre Salvador turistic acaba al Fort de San Marcello, davant la ciutat.

às vezes eu saio às ruas e penso en você.
entro nosgrandes magazines da cidade ecompro você.
sento nos botequins mais esbodegados e bebo você.
discuto os assuntos mais anarquicos defendendo você.
faço as locuras mais impossives por amor a você.
doi nos encontramos e eu començo a pensar en mim.

I de Salvador cap a Recife. Vam anar a Recife a retrobar a la Rosaly, amiga de la Marta a Porto... i encara que per veure'ns be vamtrigar tres dies,va aconseguir que participessim en una preparació del carnaval de recife, ens va portar a una Sambada nocturna on no la varemtrobar i ens va permetre coneixer Olinda, la ciutat antiga de Pernambuco que els anyorats Holandesos (Pensen que si ara fossin hereus d holandesos serien rics), Olinda antiga on els nens fan de guies sense coneixer historia. Comes que els nens de 11 anys fan de guia des dels 8 es una informació que no varem aconseguir treure del tot clara. Olinda... Al tercer dia varem caminar la ciutat de Recifei varem descobrir la força interior de la Rosaly. Va ser una passejada dedescobriment. No recordo gaire de la ciutat, però la recordo a ella.

I varem començar a fugir cap al sud. Nadal s'acosta.

Hem de creuar mig pais per arribar al nord del Matto Grosso abans del 22. Tornem a Salvadorper estarun dia a la reserva de Tortugues de Praia do Forte. Turistic fins a la medula, ens va costar una tarda i una nit trobar el perquè valia la pena venir. Al baixar la marea del matí,decenes de petits acuaris naturals entre el coral ens permeteren descobrir peixos abella, peixos blaus, peixos grocsque ballaven amb els crancs i les baboses marines. Era com l'acuari de casa els pares... però multiplicat a l infinit.

I Salvador. La pausa entre bussos va servir per afeitar-nos i tallar-nos els cabells. I ja les 24 hores cap a Brasilia, la ciutat que, com diu l'Alberto de Goiania, es una plaça gegant amb alguns edificis dins. La varem caminar una hora,pero amb el resultat de haver vist una escola i un edifici d oficines i un shopping, varem decidir fer un tour ràpid amb taxi. I Brasilia no ensva mostrar mes que edificis envoltats de verd. No ens agrada la seva arquitectura pero no ens desagrada la ciutat. I varem acabar a la catedral, on a la porta tenen els quatre evangelistes, Mateu Marc i Lluc per un cantó i Joan devant d'ells mirant-los. Es una imatge bonica que explica la diferencia dels seus evangelis.

I avans d'ahir arrivarem a Goiania, ciutat del Alberto i la Talita, que varem coneixer a Paratí i que ens han adoptat com a nous amics. Ens han buscat allotjament,ens han donat demenjar... ens ho han donat toti sobretot una nova amistat. D'on no ho esperes et vindrà el futur. La ciutat es nova,fundada el 1933, i es la primera que veiem que cuida els seus jardins.

Vam passejar per un anticparcd atraccions querecordava l'antic montjuich. I vam caure, per consell de la nostra guia de viatge, al Museu Ornitologic. Estava tancat,però després de trucar moltes vegades,un home adormit ens va obrir la porta i ens va deixar entrar.

Dins hi havia el tresor de 8000 animals, la majoria ocells, perfectament dissecats. Sales i sales, com d'escola vella, ens mostraven aquests essers en perfecta disposició... i després les golfes. Allò ja era un altre cosa.Pots de formol plens de serps, granotes i insectes envoltats dels ocells i mamifers que no cabien a les sales inferiors. Al fons del caos, fosc i caluros, la sala de les deformitats animals,de parets empapelades per retalls de diaris antics que mostraven amb fotografies explicites accidents,desastres, assessinats, mort i ferides i sang. I allà al mig,enformolitzat, el fetus d'un cap amb dos cossos.

Ara sortim ja cap a Goias. Alla dormirem avui.

Després, ja només nord, cap a Barra de Graças i finalment dimecres arribarem, si Deu vol, a Sao Felix do Araguaia, on es bisbe en Pere Casaldaliga, que ens ha confirmat que podem compartir el Nadal amb ells allà al Matto Grosso.

Per si no podem dessitjar-ho fins després... BON NADAL.

Eric

http://www2.blogger.com/www.bolivioncerrado.com- diari de viatge

Brasil és selva al principi.

Brasil és selva al principi. Es la primera impressio quan arribes en avio. Palmeres gegants i cocos que t´ofereixen la seva mediciona. Hi há milers de fruites i d´elles en fan sucos de maracuja, açaí, manga, laranja, abacaxi, papaya, acerola, goiba, lixis, limao, melancia, melao, cajú, guaraná i altres que no m´enrecordo.

La primera impresio de Brasil és l´olor de selva enmitg de la ciutat de Río. I tenderetes de mil coses inimaginables al voltant d´edificis altiiiisims. Rio es compren des del pao de açucar i el favela tour. La segona impresio de brasil és que les ciutats son construides sense humanitat com são paulo. No hi há centres historics ni llocs on estar-hi.

Pero al costat tens les meravelloses platges paradisiaques amb papallones gegants, iguanes i camaleons, tucans i tortugues marines, eriçons i estrelles de mar. Peixos que mengen de la ma enmitg de l´aigua del mar i fan pesigolles. Cascades d´aigua freda i fruits que semblen sacs de gemecs. Pinyes al natural penjades als arbres. Tempestes tropicals i inundacions de tendes de campanya.

I Salvador, és la ciutat de les persones, de la gent tocant musica al carrer, ballant nit i dia i festa cada dia de la setmana. Pero tambe és la pobresa extrema que encara no haviem vist. Nens que demanen un sopar, sols un sopar. No pas diners ni et venen qualsevol cosa inutil. Tenen fam. Nens de sis, set, vuit anys tenen gana. Com la Carla de sis anys demanant pel carrer.

I Salvador és gent que sobreviu venent qualsevol cosa i te´ls has de treure de sobre cada tres minuts ( no exagero). La insistencia ens posa nerviosos a vegades i cansa i son molt insistents. La pobresa, és la pobresa que ho fa tot.

Pero no tot Brasil es selva, tambe hi ha zones ben seques com el sertao i terra vermella, o zones de mata atlantica o zones de palmeres i terra blanca...

I continuem el nostre viatge, já portem mês de 60 hores de omnibusos a l´esquena. Brasil es gran.

Marta

FOTOGRAFIES (Un xic enraderides):

http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=7cea&.src=ph&store=&prodid=&.done=http%3a//es.pg.photos.yahoo.

Per seguir el viatge: http://www2.blogger.com/www.bolivioncerrado.com i el link a diari de viatge. Podeu afegir hi els comentaris que volgeu.

Or negre

Aqui estem, a on va comencar la historia de l'or que va permetre reconstruir Lisboa després del seu terretremol.

La darrera vegade que vam parlar, erem a Paratí, el primer port del camí de l'or. Avui som a un dels origens d'aquest camí ple de opressió, Ouro Preto. En el camí hem deixat un altre petit paradís de la natura, de nom Illa Grande. Abans però vam sobreviure a la inundació del camping. Vam salvar la nit amb la ajuda del Sebastiao, el vigilant nocturn, que a forca d'obrir camins en el terra, va allunyar l aigua d'on teniem el nostre llit plantat (i estava ben plantat!). Havia iniciat la pluja a les 8 del vespre i no va finalitzar fins a les 9 del matí...

Vam visitar la tribu indigena de Parati Mirim... però ens vam sentir molt turistes, tot i anar hi sols.

Illa grande respira del mateix paissatge que Paratí. Son mates frondoses d'un verd intens, d aquell que necessita d'una pluja diaria. Vam tenir sol un dia, i pluja tranquila un altre. El mar, tranquil dins la badia, ens va permetre navegar de nou i continuar observant peixos centurió, estrelles de mar i altres que la Marta, properament comentará... Era curios que en aquell ambient idilic, la gent fos més deixada amb les basures. A Paratí no ho varem notar, però comparat amb illa Grande podem dir ara que el net només es veu quan la bruticia i el plastic ocupa rierols i camins de sorra. La illa només te camins en el perimetre, deixant tot l interior verge i ferestec.

L'alberg era ja a la entrada d aquesta vegetació, pero com el portava un conjunt d homes, sense cap dona, tenia una deixadesa considerable. La vida aquí ens ha permes compendre per fi tot el Principi d Arquimedes, tan sols observant hores i hores els vaixells. També hem viatjat amb el nostre primer LEITO, autobusos amb llits a dintre ( d'unes 20 places on hi ha normalment 55). Va ser de Rio fins a Belo Horizonte, que es una de les capitals d estat construides de vell nou a finals de segle XIX. La ciutat, tant nova, no te res d'interesant... però arribar-hi a les 06:00 ens va permetre veure com obrien el mercat. Aixo i una llibreria de vell on vaig trobar un llibre de C.W. Bowra amb una molt bona introducció a la literatura grega va fer bona la passejada matinal. I d allà a Ouro Preto... la ciutat de les mines d'or, la ciutat de carrers empedrats, la ciutat on els estudiants de la universitat viuen en 450 Republiques independents... on hi ha 27 esglesies del millor barroc. La boira ens ha acompanyat els primers dos dies, pero avui el sol em fa veure que no ser si era mes misteriosa i bonica dins la boira o destapada al sol. Aqui hi ha histories d'esclaus, apallicaments, art, mines, avaricia, revolucions, guerres,... a mig de valls verdes, però de mata baixa.

Continuem coneixent gent molt interesant. Aquí hem compartit nits i passejades amb estudiants (Flavio i Camila) que estant avui, ara mateix, fent els examens d'ingrés a la Universitat de Federal de Minas Gerais per cursar historia i restauracio. I també amb la Geraldine, de Puebla, Mèxic, que porta sis mesos per aquí.

Veiem, perquè el comentari es repeteix, que el Brasil te un problema molt fort amb la educació. En resum rápid, l'estat no financia la educació publica primeria, però si la universitat publica. Que succeeix: els que fan la educació primaria privada son els preparats i que poden accedir a la educació universitaria publica (gratuita). Els que han anat a escola publica no poden entrar a la universitat publica. Es un sistema diabolic, no us sembla...

Be, sempre sembla que em deixo quelcom, pero suposo que amb unes referencies grafiques ja hi haura prou...

Web d'Ouro Preto: http://www.ouropreto.com.br/cartoes.asp
Illa Grande: www.ilhagrande.com

Petons a tots,

Eric

IDEA: Aqui venen gelat a quilo... es una idea exportable a Barcelona?