El divendres 7 de Gener vem marxar de Belem en direcció a Manaus a través del riu Amazones, serien més de 6 dies en vaixell.
El viatge és calma i lectura, música a tope en el bar i en tot el barco i observar el bonic paisatge que ens envolta.
El primer dia es recorre un "petit" canal, el canal do Parà on és comú trobar-se indígenes amb canoa que vénen a vendre al vaixell lligant la seva canoa perillosament a les baranes d´aquest. Vénen palmitos, fruites, blat de moro,... La majoria són adolescents.
Altres, la majoria nens de 6,7 o 8 anys s´acosten per veure si hi ha sort i els passatgers tiren algun regal (sabates, roba,...) I cauen regals!!
L´altre alicient per a nosaltres després de hores i hores navegant era arribar algun port i observar com carregaven i descarregaven mercaderia. Mentres vendedors de gelats , de banana fregida, de formatge pujaven al vaixell per oferir els seus productes. I era tambe en els ports que veien molts i molts dofins.
El riu Amazones és un mar d´aigua dolça, moltes vegades no veiem la costa de tant gran que és. Altres vegades veiem bonics poblats indígenes amb les seves cases de fusta pescant, rentant la roba...
El viatge es pot arribar a fer pesat si no saps que fer per omplir les hores, i sobretot perque el menjar és molt repetitiu, peró val tant la pena si portes llibres i ideies per pensar!
A Manaus arribarem un dijous a les quatre de la matinada després d´un dia complicat : l´Eric malalt de febres molt altes (39,2) i de diarrea. La Marta també amb mal de panxa.
I Manaus ens acollí calorosament, literalment, 36 graus de temperatura dia i nit. Manaus és la ciutat perduda enmitg de l´Amazones, enmitg de la selva.
Situada al Rio Negro, va tenir el seu gran moment de glòria amb la gran demanda de cauxú que va haver-hi al darrer quart del segle XIX. Aleshores tot l'amazones va enbogir i la capital de tota aquesta bogeria va ser Manaos. Molts es varen fer rics, es varen construir mansions, es va fer portar d'Europa un teatre d'opera, i molts dels materials de les cases... altres varen morir a la selva treballant... La ciutat creixia i els diners es cremaven dins d'ella. Però a principis del segle XX tot va morir de cop. Es va começar a produir cauxu a les colònies asiatiques de l'Imperi Britanic a un preu més baix i sense tantes morts com a l'amazonia. I Manaos va morir de cop. Va quedar tal com era aleshores, plena de mansions modernistes d'ornamentació Art-Decó. I així va quedar, al mig del riu. Es per aquesta arquitectura que val la pena venir a Manaos i passejar una estona.
Ara, Manaos torna a ser una ciutat viva, de dos milions d'habitants. Ho han aconseguit fent-la ciutat sense impostos per a les empreses. Ara aquí hi ha fàbriques de Nokia, Phillips i altres empreses. Al mig de la selva, sense carreteres cap enlloc. Imagineu Barcelona sense cap sortida. Tots els dies a 35º, tots els dies com si fos agost, sempre humida. A milers de quilometres de qualsevol altre lloc. No entenem com pot ser que hi hagi aquí dos milions de persones.
I de Manaus , recomenats per una bona amiga mexicana coneguda a Ouro Preto, vem anar a fer una excursió de quatre dies a la selva amazónica.
Tres hores en bus i una amb canoa ens portaren a un petit campament construit amb fulles de palmera i fusta, al costat del riu ( no electricitat , ni aigua corrent). Allà vem fer un petit aperitiu del que significa la selva pels natius, pels indígenes caboclos que ens van fer de guies. Pescar piranyes, veure dofins de riu, remar en canoa, veure ocells, monos, cocodrils, jaguars,tarantules... Aixecar-se quan surt el sol i anar a dormir quan es pon. Veure el dia nèixer i com es desperten els animals i escoltar els sorolls de la nit que poden arribar a fer por. Els sons canvien durant tot el dia.
Una nit vem dormir a una platja dins unes hamaques, el guia que ens acompanyava ens van començar a explicar boniques llegendes indies i ens descobrí el que significa la selva per a ell: L´home forma part de la natura , ha de mantenir aquest equilibri. I l´home és igual a un jaguar que a un ocell, que a una tortuga,.... I ens va demostrar que l´esser humà pot viure a la selva en armonia. Ells se´ls veu tan feliços. Es tan dificil explicar-ho en paraules!! Com hem definit, va ser un aperitiu perqué els guies, de cultura india, son gent reservada i és molt poc a poc que se t´obren i pots descobrir que és ser indi. Nosaltres tenim, sols una petita noció.
Ara tornem a ser a Manaos, a punt de marxar cap a Porto Velho amb vaixell . Abans però hem trobat quasi per casualitat el IV Forum Social Panamazonic.
Trobada amb tots els pobles dels països que reuneix l´amazonia per comentar i trobar solucions a les problematiques indigenes, a la sostentabilitat dels recursos naturals, etc. Continuem trobant aquí la lluita per la Terra i els seus recursos, sempre sota la base de que es continua volent treure d'aquests paissos de llatinoamèrica el que tenen sota la seva superficie (petroli, minerals i ara l'aigua) sense deixar res per als habitants d'aquí. I tot per portar-ho cap al nord. Ara son projectes de gaseoductes i oleoductes. I els indigenes diuen NO.
Ara mateix venim de la seu de la FUNAI, organisme del govern federal. Però els indigenes han optat per ocupar aquest organisme ja que troben que no els defensa. Es a dir... lluita.
Finalment, dir que hi ha molt de soroll per la succesió del Bisbe Casaldaliga... sembla que les noticies han arribat també a Barcelona... Nosaltre ho varem viure en directe allà...
Agraint tots els correus que hem rebut, ara continuem cap a Porto Velho per entrar, si tot va bé, d'aquí uns dies a la Bolivia. Tenim ganes d'arribar-hi. Significa començar a treballar.
Eric i Marta
