Venim de dies foscos a San Julian. Tot era fum i el fum venia dels camps que cremaven al nord. Perquè és el temps previ a la sembra, i s’ha de preparar nova terra per a plantar la soja, el blat i els girasols i tot el que aquesta terra dóna. Però estem parlant d’extensions de terra que s’escapen a les mesures dels nostres caps, perquè el fum que cobreix San Julián i ens deixa sense sol i sense cel ve de 500 ó 600 kilòmetres de distància. Això vol dir que un fum de la Sierra Madrilenya cobreix el cel de Tarragona o Girona. I els nens tenien conjuntivitis i tossien, i les clases es feien insuportables.
Que ha substituit de cop al fum? Primer el vent del sud i el pas de 30ºC a 16ºC en una nit. Parlem de les màximes. I en dos dies hem tornat al sol fort i als 34ºC que fan de la dutxa la millor part de la casa. I finalment, la primavera ha esclatat en aquesta barreja de pluja i calor:
serps, escorpins i taràntules, acompanyats dels escarbats verds, orugues i altres membres de les brigades de Greenpeace.
I mentrestant, Bolivia continua creant-se convulsions improvitzades. I no se sap si hi haurà eleccions el 4 de desembre o el país tornarà a esclatar aleshores. És tot com una mentida que no sabem com s’aguanta. Resulta que ara el tribunal constitucional ha decretat que alguns departaments tenen dret a tenir més diputats i altres departaments n’han de tenir menys perquè en les noves eleccions s’han de fer servir les dades del cens de l’any 2001. Això es normal, i era sabut que s’hauria d’haver fet així. Però no es va fer. I ara els que perden diputats diuen que boicotejaran les eleccions, i els que en guanyen que si no es convoquen les eleccions les autoconvocaran. I el congrès porta dues setmanes sense poder decidir res.
Caos. La ràdio, des que varem arribar a Bolívia anuncia la celebració de la assemblea constituent. I els anuncis es repeteixen vint o trenta cops al dia. És l’assemblea que ha de refundar políticament el país... però vindrà després de les eleccions de desembre, que com hem dit, no se sap si es celebraran. Però la ràdio no calla. “Creemos en Bolivia. Asamblea Constituyente. Por una cultura de unidad.” Poseu-hi música d’anunci de ràdio municipal i ja teniu la campanya.
I mentrestant, San Julián resta lluny d’això. Ha passat per sobre nostre el dia de l’arbre i els alumnes han plantat arbres al voltant de l’escola i els petits han recollit tota la brossa dels voltants, i l’han deixada en bosses que en dos dies els gossos han aconseguit tornar a repartir pels voltants. Ha passat el dia de l’estudiant, que és el dia de la primavera, el 21 de setembre. I han fet poesies a l’amor i a la primavera en un lloc on l’amor suposa tenir el primer nen als 16 anys, 10 fills als 30 i en un lloc on les estacions no existeixen. Un lloc o plou o no plou, on hi ha vent del sud o hi ha vent del nord. Però aquí sempre hi ha un dia a celebrar. El dia de quelcom bolivià. Perquè és sempre el dia de l’estudiant bolivià, de la mare boliviana,del avi bolivià...
S’acosta l’aniversari del col•legi, que es celebrat el dia de San Enric d’Ossó, noi de Tortosa fundador de les Teresianes. La Marta, aquella setmana vendrà llibres que han sobrat, novel•la per adults, després de repartir a totes les escoles seccionals. La Marta treballa molt a la biblioteca i l’Eric comença a fer examens de Windows als alumnes. Dels profes que passen clases, un 90% va passar l’examen. I es tot ha d’estar llest per al 25 de novembre. Es el darrer dia de clase. Després notes.
De les notes curioses, la familia del darrera, la dels nens que vénen a jugar a casa nostre a les nits, ens han demanat que fòssim els padrins de bateig de tres dels nens, de 4 a 7 anys. No ho podem ser, perquè marxem a principis de desembre i el nostre cristianisme no es gaire ortodoxe tenint en compte el que implicaria ser padrins, però ens ha creat un problema moral fort, perquè t’aprecies als nens i el que necessiten són els calers per a un vestit i el certificat de bateig... un total de 8 Euros per nen. Oi que és ridícul dit així? Doncs és una fortuna per a la familia, una dona sola amb 6 o 7 fills petits, un marit que no és el pare d’aquests fills i que treballa cinc dies a la setmana netejant roba a mà i cuinant de 8 del matí a 7 del vespre per a uns profes veïns nostres que només treballen 4 hores diàries. Fent això no deu guanyar més que 20 Euros al mes.
Finalment, aquest cap de setmana som a Santa Cruz a un curs de tècniques per a reforçar la lectura i l’escriptura dels nens. És un curs interessant no només pels continguts sinò per a valorar com és la educació dels profes aquí. Es clar que desconeixem com és la formació de professors a Espanya... Però és curios de viure-ho. És un curs de dos dies amb 5 ponències generals i 5 tallers d’hora i mitja.
Dir-vos, finalment, que d’aquípoc ja no es podran enviar cartes ni postals a l’adreça de San Julián, ja que triguen tres setmanes en arribar... Als que ens heu escrit, gràcies. Sabem que algunes no han arribat, però moltes si, i no sabeu la il•lusió que ens fan.
Un petó,
Marta i Eric.
Hem penjat fotos del viatge per Bolívia del setembre amb els pares de la Marta. Hi ha algunes del cole també... Podeu mirar a http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=b0ff
Que ha substituit de cop al fum? Primer el vent del sud i el pas de 30ºC a 16ºC en una nit. Parlem de les màximes. I en dos dies hem tornat al sol fort i als 34ºC que fan de la dutxa la millor part de la casa. I finalment, la primavera ha esclatat en aquesta barreja de pluja i calor:
serps, escorpins i taràntules, acompanyats dels escarbats verds, orugues i altres membres de les brigades de Greenpeace.
I mentrestant, Bolivia continua creant-se convulsions improvitzades. I no se sap si hi haurà eleccions el 4 de desembre o el país tornarà a esclatar aleshores. És tot com una mentida que no sabem com s’aguanta. Resulta que ara el tribunal constitucional ha decretat que alguns departaments tenen dret a tenir més diputats i altres departaments n’han de tenir menys perquè en les noves eleccions s’han de fer servir les dades del cens de l’any 2001. Això es normal, i era sabut que s’hauria d’haver fet així. Però no es va fer. I ara els que perden diputats diuen que boicotejaran les eleccions, i els que en guanyen que si no es convoquen les eleccions les autoconvocaran. I el congrès porta dues setmanes sense poder decidir res.
Caos. La ràdio, des que varem arribar a Bolívia anuncia la celebració de la assemblea constituent. I els anuncis es repeteixen vint o trenta cops al dia. És l’assemblea que ha de refundar políticament el país... però vindrà després de les eleccions de desembre, que com hem dit, no se sap si es celebraran. Però la ràdio no calla. “Creemos en Bolivia. Asamblea Constituyente. Por una cultura de unidad.” Poseu-hi música d’anunci de ràdio municipal i ja teniu la campanya.
I mentrestant, San Julián resta lluny d’això. Ha passat per sobre nostre el dia de l’arbre i els alumnes han plantat arbres al voltant de l’escola i els petits han recollit tota la brossa dels voltants, i l’han deixada en bosses que en dos dies els gossos han aconseguit tornar a repartir pels voltants. Ha passat el dia de l’estudiant, que és el dia de la primavera, el 21 de setembre. I han fet poesies a l’amor i a la primavera en un lloc on l’amor suposa tenir el primer nen als 16 anys, 10 fills als 30 i en un lloc on les estacions no existeixen. Un lloc o plou o no plou, on hi ha vent del sud o hi ha vent del nord. Però aquí sempre hi ha un dia a celebrar. El dia de quelcom bolivià. Perquè és sempre el dia de l’estudiant bolivià, de la mare boliviana,del avi bolivià...
S’acosta l’aniversari del col•legi, que es celebrat el dia de San Enric d’Ossó, noi de Tortosa fundador de les Teresianes. La Marta, aquella setmana vendrà llibres que han sobrat, novel•la per adults, després de repartir a totes les escoles seccionals. La Marta treballa molt a la biblioteca i l’Eric comença a fer examens de Windows als alumnes. Dels profes que passen clases, un 90% va passar l’examen. I es tot ha d’estar llest per al 25 de novembre. Es el darrer dia de clase. Després notes.
De les notes curioses, la familia del darrera, la dels nens que vénen a jugar a casa nostre a les nits, ens han demanat que fòssim els padrins de bateig de tres dels nens, de 4 a 7 anys. No ho podem ser, perquè marxem a principis de desembre i el nostre cristianisme no es gaire ortodoxe tenint en compte el que implicaria ser padrins, però ens ha creat un problema moral fort, perquè t’aprecies als nens i el que necessiten són els calers per a un vestit i el certificat de bateig... un total de 8 Euros per nen. Oi que és ridícul dit així? Doncs és una fortuna per a la familia, una dona sola amb 6 o 7 fills petits, un marit que no és el pare d’aquests fills i que treballa cinc dies a la setmana netejant roba a mà i cuinant de 8 del matí a 7 del vespre per a uns profes veïns nostres que només treballen 4 hores diàries. Fent això no deu guanyar més que 20 Euros al mes.
Finalment, aquest cap de setmana som a Santa Cruz a un curs de tècniques per a reforçar la lectura i l’escriptura dels nens. És un curs interessant no només pels continguts sinò per a valorar com és la educació dels profes aquí. Es clar que desconeixem com és la formació de professors a Espanya... Però és curios de viure-ho. És un curs de dos dies amb 5 ponències generals i 5 tallers d’hora i mitja.
Dir-vos, finalment, que d’aquípoc ja no es podran enviar cartes ni postals a l’adreça de San Julián, ja que triguen tres setmanes en arribar... Als que ens heu escrit, gràcies. Sabem que algunes no han arribat, però moltes si, i no sabeu la il•lusió que ens fan.
Un petó,
Marta i Eric.
Hem penjat fotos del viatge per Bolívia del setembre amb els pares de la Marta. Hi ha algunes del cole també... Podeu mirar a http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/ericarco/album?.dir=b0ff
